Entrevista al president de la FCFA
Aprofitant la presentació del Catalunya-Holanda el passat dimecres al Ajuntament de Girona, el President de la FCFA Joan Josep Ayuso, va aprofitar per respondre algunes preguntes. Es va mostrar molt satisfet i orgullós de poder organitzar per primer cop un partit internacional de la selecció i alhora expectant per l’èxit que espera i desitja en quan a repercussió mediàtica i de presència d’aficionats el proper dissabte 18 d’Octubre.
Joan Josep Ayuso, es el quart president de la FCFA en aquests primers 25 anys d’història, prenent el relleu de Ramon Ventura, Francesc Xavier Quintana i Xavier Pascuet. Desprès de més d’onze anys en el càrrec, aquest gironí de seixanta-cinc anys tindrà l’honor de ser el president en les noces de plata de la Federació Catalana de Futbol Americà i de presidir alhora, la llotja en el primer partit internacional en la història de la selecció catalana de futbol americà, tot un orgull per una persona que es va enganxar a aquest esport al veure al seu fill practicar-ho a principis de la dècada dels 90 i que ha viscut pràcticament tota la seva evolució al nostre país.
-Com es presenta el històric duel entre Catalunya i Holanda i que per primera vegada enfrontarà a la selecció catalana amb un altre selecció nacional?
Joan Josep Ayuso -Amb molta il·lusió i sobretot amb molta feina ja que ens agafa tot molt de nou. Es necessari coordinar la part esportiva (convocatòria dels jugadors, trobar camps d’entrenaments, la preparació dels mateixos etc..), juntament amb la part de preparació d’un acte molt important per nosaltres com es el primer partit internacional de la nostra selecció absoluta, que més coincideix amb la celebració dels 25 anys de la FCFA.
-Quin significat te per vostè poder ser el President en aquest moment tant especial, que serveix com a cloenda dels actes del 25e aniversari de la FCFA?
J.J.A. -Sens dubte serà un gran honor el finalitzar una trajectòria en la que hi han participat moltes persones durant 25 anys. A mi em tocarà presidir l’acte però no podem oblidar pas els altres tres presidents que hem tingut en la Federació, ni a tota la gent que ha fet possible que un esport amb molt poca tradició en el nostre país, hagi pogut aguantar aquests primers vint-i-cinc anys i a més, disposi actualment d’una salut immillorable i d’unes bases establertes per poder aguantar molts anys més.
- Que ha estat el mes difícil per vostè en aquests més de 10 anys com a president?
J.J.A. –Crec que el més difícil ha estat aconseguir la implicació de diferents persones, que amb petites i continuades funcions ajudin a que les tasques d’administració, organització i desenvolupament de les diferents activitats necessàries per tirar endavant el nostre esport.
-De quina fita està mes orgullós d'haver aconseguit com a President de la FCFA?
J.J.A.–A mi personalment, el fet d’haver aconseguit que la majoria de clubs aportin a la federació equips en totes les seves disciplines es el fet del que més orgullós puc estar. En Futbol Flag (disciplina sense contacte en categories mixtes sub11, sub13 i sub15), en contacte (categories cadet, junior i sènior), així com el assentament de la categoria femenina.
-Que creu que s'ha de millorar per poder ser un esport amb mes incidència al nostre país?
J.J.A.-Sens dubte el créixer en el nombre de clubs i aconseguir la implantació d’aquests en les àrees geogràfiques on la presencia del nostre esport es molt baixa o bé no existeix. La gran majoria d’equips s’hi troben a la província de Barcelona. A Girona es porta uns anys fent una gran tasca que ha provocat que l’afició creixi de manera considerable i que es consolidin tres grans equips, mentre que a Tarragona durant més de 20 anys tan sols ha existit un equip, més un altre de formació i ara per fi se li afegeix un altre. A Lleida es pràcticament inexistent i aquí es on està la nostre gran tasca en els propers anys.
-Tant difícil es poder competir en quan a temes institucionals (camps, promocions, subvencions, esponsoritzacions..) en un país on el futbol europeu ocupa el 80% de l'atenció mediàtica?
J.J.A.-Desgraciadament som un esport minoritari i en conseqüència som a la cua en quant a referencia als ajuts institucionals. Però molt poc a poc anem millorant. Se que de vegades això desespera una mica però nosaltres hem de seguir treballant per l’esport i els seus practicants.
-De quina manera animaria al aficionat menys habituat al Futbol Americà a assistir el proper 18 d'Octubre al Catalunya-Holanda?
J.J.A-Es el primer partit de la Selecció Catalana en front un altre selecció nacional i a més coneixeran un esport d’equip en el que hi pot participar qualsevol (sigui quina sigui la seva estructura física). Es força distret i te una part d’espectacle que ajuda a distreure al assistent. Potser sembla una mica complicat d’entendre al principi però amb quatre nocions bàsiques es pot comprendre perfectament.
-Creu que hi han possibilitats reials de poder vèncer al combinat holandès?
J.J.A.-La nostre obligació es lluitar per aconseguir-lo. El cos tècnic ha estat fent una gran tasca per intentar agrupar el millor equip possible i el nostre nivell de joc es similar als holandesos. Tot i patir un parell de baixes importants per lesió, crec que tenim veritables oportunitats de guanyar el partit o si més no, demostrar el gran nivell que hi ha al nostre país.
-Li agradaria que Catalunya pogués disputar un partit internacional com el d'aquest any de manera més habitual, per exemple un cop cada temporada com passa en altres esports?
J.J.A.-Seria lo ideal fer-lo i amb les diferents categories inferiors ho intentem fer, però el alt cost econòmic que suposa un acte com aquest ho fa molt difícil per no dir inviable. Aquest any hem rebut força ajuda per part de les institucions pel fet del nostre 25é aniversari i per ser un més dels diferents actes del Tricentenari però això no acostuma a passar cada any.
-Tindrem President per molts anys més?
J.J.A. -El futur es imprevisible. La meva intenció es seguir lligat tants anys com pugui d’alguna manera a aquest esport que em va atrapar des del primer moment però hi ha molts factors que determinaran el meu futur com a President. De totes maneres no em veig com a President en les noces d’or, tot i que espero poder ser present.