Entrevista a Quim Perejoan, un dels capitans de la Selecció
Quim Perejoan representa clarament la il·lusió de la gran majoria dels que viuran des de la gespa el debut de la selecció absoluta de Catalunya. Amb 43 anys complits fa poc i més de 24 dedicats al futbol americà i els seus estimats Bocs d’Argentona, el capità de la selecció catalana farà realitat el somni de defensar la samarreta de Catalunya. Desprès de culminar la temporada passada proclamant-se campió de la 26a Lliga Catalana amb l’equip que ha passat tota la seva carrera esportiva i en el que actualment també es entrenador i president, Perejoan ens explica en aquesta entrevista les sensacions que te dies abans de disputar aquest històric Catalunya-Holanda.
-Què es el primer que vas pensar quan et vas assabentar de que es disputaria un Catalunya-Holanda i que tu hi estaves convocat?
Quim Perejoan -El primer que volia saber era quan començaven els entrenaments i quants companys d'equip vindrien amb mi. No puc amagar, també, que va significar una alegria inmensa.
-Que significa per tu poder representar al teu país en aquest partit internacional, en el que a més seràs el capità del equip?
Q.P. - Per mi serà un honor jugar per primer cop a nivell oficial defensant els colors del meu país. Crec que la federació més antiga, amb més renom, i més fructífera del nostre esport a l'estat espanyol es mereix aquest reconeixement per part de tots els jugadors, tècnics i institucions que en formem part i aquesta ocasió és immillorable per celebrar-ho tots junts. Ser capità d'un grup de jugadors amb tanta il·lusió per jugar un partit tant important a la història del nostre esport és el desig de tot nen petit que un dia vol ser gran i fer alguna cosa important a la vida.
-Tu que ja portes un temps en el Futbol Americà, com has vist l'evolució de l'esport al nostre país?
Q.P. - Jo la definiria en dues grans etapes. La primera rau amb l'aparició dels Barcelona Dragons a principis dels 90 i que va desencadenar una explosió d'equips arreu del nostre país, de Lleida a Tarragona passant per Vic i Girona. El fenomen va despertar interès a tot arreu i va engreixar la llista d'equips que s'havien format a finals dels 80.
La segona gran etapa és la de la consolidació de l'esport base que s'està treballant des de fa uns deu-dotze anys. Els clubs hem entès que calia treballar des de sota per nodrir els equips sèniors de jugadors, i cada cop amb més qualitat. Ara s'estan recollint fruïts i gràcies a la inclusió del futbol flag a les estructures dels clubs, cada cop tenim més participants i seguidors.
-Has estat jugador, entrenador i president d'un equip. Quina faceta es més difícil i quina la que més et fa o t'ha fet gaudir ?
Q.P. - Jugar a aquest esport és un plaer que s'ha de viure per sentir i explicar. No tinc cap dubte que és jugant, quan n'he gaudit més, i encara ho faig, però haver de combinar les tasques amb les d'entrenador i president et fa patir constantment perquè tot rutlli el millor possible.
Presidir i entrenar comportar estar a l'abast de molta gent, a primera línia i s'ha de tenir caràcter per ser-hi. Sens dubte és el més complicat.
-Què creus que s'ha de millorar per poder ser un esport amb mes incidència al nostre país?
Q.P. – Hem de créixer en nombre de participants i que els mitjans de comunicació ens tinguin present. No hem de competir contra ningú, només cal crear el nostre espai a la societat i arribar a la gent. Si tinguéssim més recursos econòmics potser tot seria més senzill.
-Quan vas començar en aquest esport et podries imaginar per un moment tot el que has aconseguit? De que et sents més orgullós?
Q.P. - Ni molt menys. Quan t'inicies en una nova aventura només penses en gaudir-la i viure el present. Ara bé, quan vas evolucionant i t'impliques per tot allò que vols i t'agrada, entres dins una espiral de la que és molt difícil sortir. Això és el que m'ha passat.
D'altra banda, em sento orgullós d'estar envoltat de gent com jo. El que té el nostre esport és que tots ens movem per la mateixa causa i és un orgull pertànyer a aquest grup: jugadors, entrenadors, clubs i federació i especialment a les famílies i amics que ens acompanyen.
-De quina manera animaries al aficionat a assistir el proper dissabte al Catalunya-Holanda?
Q.P. - Els seguidors del nostre esport tenen una oportunitat única i històrica: el primer partit oficial de Catalunya. Com afeccionat no m'ho perdria per res del món perquè serà un partit d'alt nivell i qualitat. Evidentment, també m'agradaria que el simbolisme nacional que envolta el partit i el moment polític del nostre país, que així ho demana, arrossegui una munió de seguidors catalans al camp.
-Creu que hi han possibilitats reals de poder vèncer al combinat holandès?
Q.P. - Sí. Juguem per guanyar i no conec a ningú que no ho faci. El nostre grup té un nivell altíssim, està format per un grup humà indescriptible i ens dirigeixen els millors entrenadors que hi ha. Junts hem fet pinya i estem preparats per vèncer els holandesos.
-T'agradaria que Catalunya jugués més partits com a selecció?
Q.P. - Òbviament. El que m'agradaria és que poguéssim competir a nivell oficial com a país, sota la nostra senyera, representar Catalunya a Europa i tenir l'oportunitat de mostrar-nos a tothom.
-Tens intenció de seguir jugant o aquest partit serà el punt i final somiat de la teva carrera com a jugador?
Q.P. - Seria molt bonic i quedaria molt bé, però enguany he renovat pel meu equip, els Bocs d'Argentona i intentarem revalidar el títol aconseguit la temporada passada.
De moment, continuaré vivint el meu somni.